Poesia col•lectiva 2

En la recerca de la meua soletat,
El cel trobe ennuvolat.
En l'arrel del meu cor,
Mil desitjos pots trobar.
Agafaré el meu vaixell,
Trenaré viatges per mal i cel.
En els camins del teu pensar,
Trobaré la teua llar.

Pesia colectiva

Els teus llavis, el meu desig,
trenaré un somni en vaisell

Per enlairar el teu somriure,
entraré al mar amb ulls vidriats.

Complice tel teu mirar,
arrossegaré el cim per tú.

Un cel ennuvolat
es un dia sense tú.

Un paisatge mervellós,
on estem ti i jo.

El hivern

Bona nit.
El món s’ha vestit d’hivern.
Els arbres
tanquen els ulls d’escorça.
La nit,
freda i fosca,
com una bruixa
de somnis glaçats,
petrifica
el verd
d’una fulla adormida.
Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!